Xavier Rubert de Ventós és un personatge inclassificable tot i que generalment se l’etiqueta com a filòsof. I si inclassificable és el personatge, aquesta  potser sigui també la seva obra més inclassificable, fins ara. Per tal d’endegar una mica a fons aquesta ressenya he consultat comentaris sobre el llibre, escrits amb motiu de la seva publicació, i cap d’ells respon en essència al seu contingut, difícil d’explicar. Fins i tot alguns d’ells parlen, com a primordials, d’aspectes que jo no he trobat reflectits en excés en les seves pàgines, com ara els matrimonis de l’autor.

De forma poc ordenada, absolutament personal i lliure, per aquest llibre desfilen els dimonis i dimoniets de Rubert de Ventós, paisatges, personatges, situacions, records, sentiments, anècdotes, èpoques… En alguns fragments hi sorgeix de forma inevitable el filòsof. En d’altres, la persona, una persona normal i corrent, amb records i patiments paternals, evocacions d’un passat perdut i opinions diverses sobre tota mena de coses. També hi rellueix aquesta burgesia catalana il·lustrada, tan diversa i significativa en diferents moments de la història, que sovint, com l’escriptor, ha evolucionat des d’una juvenil extrema esquerra fins a un centre dreta més adient al seu present.

Hi ha sovint referències al sexe i a les vivències sexuals, des de la repressió de l’època franquista i els escrúpols d’una infantesa plena de moralina fins a l’alliberament d’èpoques arrauxades i propenses a l’experimentació en aquest terreny. És aquest un llibre que pot estimular la tafaneria moderada vers l’ambient viscut pel filòsof al llarg de la seva vida, tot i que no es pot dir que sigui clarament autobiogràfic malgrat que hi hagi molts elements personals en els textos que conformen el conjunt. Uns textos independents entre ells, però també amb relacions temàtiques en algunes ocasions, pels quals desfila el món de les darreres dècades, sobretot el d’una determinada classe social molt ben relacionada a tots nivells i entotsolada en la seva pròpia experiència.

Trobem un bon doll d’humor paròdic, lleument autocrític. La vida, el passat, són mirats, sense rancúnia, amb la distància que donen els anys i la maduresa, amb una relativització de tot plegat molt saludable. Rubert de Ventós té llibres en català i castellà i en les dues versions ens ha arribat aquest llibre, totes dues amb una coberta inquietant, obra del fill de l’autor.

A la gent d’orígens menys privilegiats que aquests que es reflecteixen en el llibre potser l’humor del filòsof li resultarà una mica llunyà, la constatació d’una evidència, encara hi ha ‘classes’. Per als afeccionats a revisar la història des d’un punt de vista diferent, lligada a la quotidianitat intel·lectual i a les dèries ideològiques i morals –o immorals- que ens han acomboiat resultarà aquesta una lectura interessant, una mica inquietant per la, sempre aparent manca de profunditat que pot semblar, en alguns fragments, frivolitat. Però també aquesta frivolitat és aparent i ambigua. Un llibre interessant i curiós, uns dimonis íntims entremaliats i escàpols.

 

Júlia Costa

 

______

Dimonis íntims / Xavier Rubert de Ventós / Edicions 62 / 1ª edició, 2012 / 235 pàgines / ISBN 9788429769777

Demonios íntimos / Xavier Rubert de Ventós / Anagrama / 1ª edició, 2012 / 268 pàgines / ISBN 9788433997548

Anuncios