Els relats, els contes breus, són un gènere que a la nostra literatura passen constantment per moments d’alts i baixos. Molt sovint els editors es queixen que no es venen –incomprensiblement doncs en els darrers anys hem vist a les llistes de més venuts noms com els de Quim Monzó, Sergi Pàmies o Empar Moliner amb total normalitat- i molt sovint els autors els consideren un afegit complementari a la seva obra (moltes vegades a causa d’aquestes dificultats d’edició). Tot i això, en els darrers temps sembla ser que el relat està vivint un nou auge al qual ha contribuït la trajectòria dels noms esmentats, però també la tasca que estan fent les noves fornades d’escriptors, amb noms com el de Borja Bagunyà com el més destacat, i les noves tecnologies, amb les facilitats de publicació que comporten webs i blocs personals.

I al mig d’aquest repunt de l’interès pel relat ens trobem ara amb un llibre molt interessant, La part freda del llit, de Bernat Nadal (Manacor, 1950), a qui fins ara teníem classificat com a poeta, però que en aquesta obra es destapa com a un potent narrador en les distàncies curtes. A La part freda del llit (Lleonard Muntaner, 2012), Nadal ens ofereix set relats molt diferents entre ells, però amb uns quants punts en comú: un ús molt precís i elaborat del llenguatge i del lèxic –supòs que s’hi veu la traça del poeta-; un cert gust pel gir final i per la sorpresa; i una meravellosa reconstrucció de la quotidianitat d’on pot sortir, precisament, aquesta sorpresa.

Així les coses, a El perruquer de la Sapienza, per a mi el millor relat del conjunt, serà un ca de petites dimensions el que acabarà per moure els caràcters dels fatxendes més violents d’un barri de Roma; mentre que amb L’estiu d’en Cortázar, Nadal s’atreveix a fer un pols amb el creador de Rayuela aprofitant que l’argentí va passar, efectivament, alguna temporada a Mallorca.

De totes maneres, cal veure que l’escriptor manacorí per ventura és un esteta amb els mots, però en cap cas no descuida els continguts del seu llibre. I així és com la crisi econòmica plana per damunt de Un deute mal de pagar, mentre que el personatge de L’ingrat ens presenta de ple el drama de la vellesa en un conte d’una extraordinària duresa soterrada en el fluir de les pàgines. La solitud i la complicació de les relacions humanes també és palès en aquest llibre, en concret en els relats Cremar el desamor, on presenta el tema de l’homosexualitat des d’un punt de vista carregat d’humanitat i Un tast de la millor collita, on l’alcoholisme s’ajunta amb la degradació d’un personatge que al final té la seva recompensa en una singular ambrosia celestial. Nadal també té temps per a la memòria històrica, rural i amorosa a L’opel del 33, possiblement el més optimista i simpàtic conte d’aquest recull que ens passeja per una Mallorca que subjau per les pàgines del poeta i també per aquesta singular incursió a la Ciutat Eterna que recrea a El perruquer…

Amb aquests relats Nadal ha bastit una obra sòlida on es demostra que els relats breus són un art major per si mateixos, unes peces d’orfebreria on tot el que hi manca o tot el que hi és sobrer destaca amb molta més intensitat que si fos en una novel·la. Per això aquest llibre és una petita joia feta de joies.

 

Sebastià Bennasar

 

_________

La part freda del llit / Bernat Nadal / Editorial Lleonard Muntaner / 1ª edició, 2012 / 137 pàgines / ISBN 9788415076896

Anuncios