Ediciones Sol de Ícaro publica en castellà, amb una acurada traducció de Neus Canyelles, La isla de los dólmenes (L’illa dels dòlmens, en català, a Ensiola Editorial) que el 2007 va rebre el Premi Serra d’Or de la crítica. Malgrat el prestigi d’aquest premi i la llarga trajectòria d’aquest autor de poesia i narrativa, així com d’alguns llibres d’història, crec que a Catalunya Vidal Ferrando és, encara, poc conegut. O, al menys, no tan conegut com hauria de ser. El fet és que ha anat publicant amb gran regularitat i que les seves publicacions han comptat amb ressenyes i comentaris en diferents mitjans de comunicació però amb això no n’hi ha prou, en aquest estrany país nostre.

En aquest llibre, a través de la veu d’un personatge, l’autor ens ofereix una visió dels canvis socials, polítics i econòmics que s’han esdevingut  i que han convertit les antigues il·lusions i els grans ideals en especulació i amor als diners. Mallorca n’és un exemple paradigmàtic i l’autor situa la seva història en un poble imaginari que podria ser el seu però que també podrien ser molts altres pobles i no tan sols de les Illes.

La novel·la està molt ben escrita, per ella hi desfila un gran nombre de personatges que es relacionen entre ells per algun motiu. Potser és en el moment de trobar l’equilibri entre la història familiar del protagonista i l’estructura de novel·la coral on, quan en ocasions grinyola una mica el conjunt i la màgia que havíem copsat s’eclipsa de forma momentània. Tot plegat no treu cap mèrit a la novel·la que té molts matisos remarcables i mostra l’ofici d’escriptor de Vidal Ferrando, intel·lectual nascut l’any 1945 i que ha arribat a conèixer molta gent del nostre món cultural.

L’any 2010 l’escriptor va publicar el seu dietari Amors i laberints en el qual parla sense complexos de la seva visió de molts inqüestionables personatges, sovint mitificats o dels quals no es pot escriure sense desvetllar visceralitats, com el mateix Josep Pla. I de moltes coses més, és clar. Reflexiona sobre la cultura i sobre Mallorca però molts problemes del món de la cultura els podem fer extensius a un àmbit molt més ampli ja que Vidal Ferrando, com tots els bons escriptors, esdevé molt més universal quan més local pot semblar.

Vidal Ferrando va publicar, pel gener de 2012, un poemari, Gebre als vidres, a l’Editorial Meteora. D’un dels poemes d’aquest llibre són uns versos que defineixen molt bé el tarannà de l’escriptor i les seves preocupacions literàries i personals: “Hem estimat una illa inexistent, estones / i confins que ja són com ànimes en pena”.

A L’illa dels dòlmens hi ha molta poesia enllaçada amb les peripècies, els records, el dolor i els desencants del protagonista. En el fons tracta del pas del temps, del final de la joventut, de la distància que existeix entre els somnis i les realitats, entre els ideals i la seva possible o impossible realització. No és un llibre generacional però parla d’una generació molt concreta que va fer-se gran enmig d’immenses expectatives i que envelleix enmig de les mancances del present, de l’especulació i de la davallada econòmica. S’agraeix avui un llibre rere el qual hi hagi, a més de bona literatura, una reflexió sobre el nostre món, sobre els nostres defectes, sobre la vida, sobre la mort i sobre l’improbable –o no- sentit de l’existència.

 

   Júlia Costa i Coderch

 

_______

La isla de los dólmenes / Antoni Vidal Ferrando / Ediciones Sol de Ícaro / 1ª edició, desembre de 2011 / Traducción Neus Canyelles / 253 pàgines / ISBN: 9788493944643

L’illa dels dòlmens / Antoni Vidal Ferrando / Ensiola Editorial / 1ª edició, febrer de 2007 / 214 pàgines / ISBN: 9788493549435

 

Anuncios