Quan agafem Cloc! a les mans, el poemari d’August Bover, i comencem a llegir les primeres peces, ens adonem que potser estem davant d’una poesia més potencial que convencional. M’explico. August Bover sap on vol arribar, però no només l’interessa la destinació, sinó també el camí per arribar-hi. Això, que potser sembla una obvietat (“tot poeta treballa la retòrica i un estil”, em podeu recriminar), és, en aquest cas, la clau de l’obra.

Anem per pams. El que ens trobem a Cloc! (que publica Arola Editors amb il·lustracions de Pere Capellà) és un exercici d’estil, un taller de paraules on el jo poètic vol jugar amb els lectors a través de la llengua. D’aquesta manera, ens topem amb un elogi del triftong, una reivindicació del guió, una exaltació de la dièresi i, fins i tot, amb una explosió de les vocals. Cada peça de l’engranatge que proposa Bover va encaminat cap a un Tot, cert, però amb la particularitat que cadascuna d’aquestes parts és un Tot per sí mateixa. I aquí és on treballa l’autor, en la precisió matemàtica de cadascun d’aquests poemes.

Igual que feia el grup francès Oulipo als anys seixanta, Bover estableix un taller de literatura potencial  (Oulipo és l’acrònim de ‹‹Ouvroir de littérature potentielle››), una experimentació del procés de creació amb tècniques d’escriptura limitada. Us imagineu haver d’expressar una inquietud, un sentiment o una idea utilitzant només la vocal ‹‹e››? O emprant triftongs? O paraules amb dièresi? Doncs per aquests camins es mou August Bover, imposant-se reptes lingüístics i aconseguir salvar-los. I així, amb aquest joc, ens trobem amb una poesia que estimula i que, fins i tot, ens treu un somriure (perquè la poesia també pot divertir, no ho oblidem). I com a mostra, un poema:

 

Mentre els elfs de l’Est estrenyen el cercle

El cel serè, sense vels, ple d’estrelles,

fressen secretes sendes rere els verns,

els tells perennes, els cedres esvelts…

-terrer de llebres, de les serps, dels rens-,

 

desdenyen erms ressecs, el vent, les pedres,

prenen dreceres que menen de dret

vers les més tendres gerderes trements,

que esperen, verges, el bes del rellent.

 

Després del tec, fet de perles vermelles,

el rengle es perd pel pendent del mener,

el temps esmercen bevent-se, en cellers,

els excedents de tres-cents cervesers.

 

Al pròleg del poemari, Màrius Serra (tinc la sensació que ningú millor que ell podria haver introduït Cloc!) explica: “el boverisme és un estat mental que s’alimenta de l’enginy verbal. I l’enginy és una cruïlla en la qual coincideixen enginyers i enginyosos. L’ordre i el caos. La xifra i el verb. Els poetes són, gairebé sempre, una barreja d’enginyer i enginyós”. No hi ha definició més exacta del boverisme (de la poesia d’August Bover) que la que fa Serra. Per aquesta raó, Cloc! és un poemari amb caràcter, un taller de paraules, d’enginyeria poètica.

 

Manel Haro

_______

Cloc! / August Bover / Il·lustracions de Pere Capellà / Arola Editors / 1ª edició, març del 2011 / 110 pàgines / ISBN 9788492839995

 

Anuncios