Vagi per endavant que no sóc cap afeccionada a les històries sobrenaturals. No m’agraden les històries que s’escapen de la realitat. Potser és una visió simplista, ho sé, però considero que hi ha massa coses arran de terra que mereixen la meva atenció, i les qüestions que superen aquest estadi terrenal em semblen tedioses i carents d’interès. Tot i així, l’argument de Crim de sang de Sebastià Alzamora (Proa), guardonada amb el Premi Sant Jordi, em va seduir fins al punt de permetre’m fer-ne una excepció i evitar que els meus perjudicis la desestimessin d’inici. I la prova no m’ha decebut.

Alzamora escull l’estiu de 1936 per centrar la seva novel·la. Pocs mesos després de l’esclat de la guerra civil espanyola, Barcelona és una ciutat que put a mort i convida a l’assassinat. “A un assassí no li cal cap bon motiu per matar; amb un bon ambient propici en té prou. I poques ciutats devia haver-hi en aquell moment al món on matar fos tan confortable com a Barcelona”. I l’autor s’endinsa en aquesta ciutat del mal a través de diferents històries. D’una banda, la persecució de religiosos per part de nuclis anarcosindicalistes. Seguint aquest fil coneixerem a Manuel Escorza, un capitost de la FAI sinistre i baldat, que es deixarà la pell en fer una bona “neteja” de la ciutat. En segon lloc, una comunitat de monges caputxines recloses al seu convent, que sobreviuen -les seves raons tenen- al saqueig religiós de la ciutat, juntament amb el bisbe de Barcelona, que tothom creu executat. Ienmig de tot el desori trobem el comissari dels Mossos d’Esquara Gregori Muñoz, que haurà d’investigar l’assassinat d’un sacerdot marista i un nen de set o vuit anys que apareixen morts en circumstàncies molt estranyes. Un doble crim que, per alguns, podria ser obra d’un vampir.

Cap en un context de guerra i destrucció espai per a la brutalitat sobrenatural? A Crim de sang, sí. No només en termes de vampirisme. Alzamora ens presenta un jutge i un doctor que en les seves hores lliures intenten cercar la vida més enllà de la vida, ideant éssers que poc tenen a veure amb aquest món. “No li sembla que la vertadera monstruositat no es troba dins aquesta cova sinó a fora, als carrers i les cases d’aquesta ciutat on els homes assassinen els homes i en què la fúria, l’odi i la ràbia han contaminat els esperits?”. Raó no els manca.

Crim de sang dóna un pas més enllà en les novel·les escrites sobre la guerra civil espanyola. Alzamora obre via creant un thriller a mig camí entre la novel·la policíaca i la novel·la gòtica, que crea en el lector, inclús en el més incrèdul, una sensació de foscor i de fred constant que li recorre l’espinada i que no es podrà treure del damunt fins a la darrera pàgina. Amb sorpresa final inclosa (tot i que cal deixar la ment ben oberta).

 

Laura De Andrés Creus

 

_______

Crim de sang / Sebastià Alzamora / Editorial Proa / 1ª edició, 2012 / 320 pàgines / ISBN 9788475882901

Anuncios