Hi ha autors que mai seran supervendes. Passaran per aquesta vida havent deixat tres, quatre o cinc novel·les de poca tirada, que agafaran pols en alguna prestatgeria durant un determinat temps fins que l’oblit se les mengi. Són escriptors i escriptores que no circulen per les autopistes del món editorial, que semblen injustament relegats a sobreviure per altres vies. Però a vegades els lectors ens apartem del circuit mediàtic per agafar aire i gaudir de paisatges més verges. És en aquest espai on a vegades ens trobem tresors tan valuosos com La cendra dels anys, de l’autora barcelonina Júlia Costa.

La novel·la, publicada per la petita editorial Actéon, ens submergeix en el món rural d’Userda, poble fictici que podria situar-se a la comarca de la Garrotxa, on arriba un actor de teatre frustrat. Aquest té la intenció de viure un retir, relaxar-se, però allà coneix la Núria, una anciana que viu al castell de Can Cabanell, qui fa que la seva vida doni un gir inesperat. Això, però, és només l’excusa per a què el lector conegui de primera mà la història dels Cabanell, antiga família que va fer fortuna en el món industrial i que, amb el temps, es va anar apagant. Des del gran avi carlí fins a la darrera minyona de la casa, coneixerem els episodis que han passat entre les parets d’aquella casa.

Es tracta d’una novel·la que recull diverses generacions i que mostra com els diversos fets històrics i familiars han anat transformant aquesta nissaga que poc a poc va perdent esplendor. Entre les seves pàgines hi ha ambicions, angoixes, frustracions, amors, desamors, guerra i deliri. Tot plegat fa que el lector s’endinsi en un món apassionant i tingui la sensació que pot olorar l’ambient d’Userda com si l’estigués envoltant. Es nota que l’autora ha tingut cura del llenguatge i que aquesta novel·la ha estat molt repassada, tot i que hi ha alguna paraula o expressió que es repeteix massa sovint, com «fer basarda».

Costa atorga gran sensibilitat a la novel·la i mostra sobrada habilitat a l’hora d’estructurar La cendra dels anys, que presenta una narració amb salts en el temps que la fan més àgil. Estem davant d’una obra precisa i intensa, que atrapa al lector des del primer moment. Això sí, l’edició és molt irregular, amb una maquetació plena d’imperfeccions: línies i paraules vídues i, fins i tot, un índex que no coincideix amb la paginació. Quan un té un tresor entre mans, s’ha de cuidar també la presentació.

 

Manel Haro

___________

La cendra dels anys / Júlia Costa / Editorial Actéon / 1ª edició, novembre de 2010 / 255 pàgines / ISBN 9788493503895