Benavente, al seu estudi explicant-nos com serà la nova novel·la protagonitzada per Marja Batelaar

Escriure de nit, a l’estudi, al capdamunt de la casa, amb una tènue llum sobre la taula, mentre la ciutat dorm. Lluny, sobre els arbres dels jardins del veïnat, puc intuir la silueta de l’Heron City, confonent-se amb la foscor. La casa és en silenci, com el carrer. Sóc aquí i alhora a milers de quilòmetres d’aquí, en un barri d’Amsterdam o en algun dels altres paisatges de la ficció que construeixo. Podem separar la realitat de la ficció?

Després de publicar El quadern de Nicolaas Kleen, la primera novel·la d’una sèrie que té per personatge central la Marja Batelaar, una jove inspectora d’Homicidis de la Policia Regional d’Amsterdam-Amstelland, i de mantenir un relatiu parèntesi durant uns mesos mentre escrivia un altre llibre, torno ara a dibuixar el meu mapa personal d’Amsterdam amb la segona novel·la de la Marja Batelaar, des d’aquest estudi, fonamentalment de nit, encara que la construcció de la ficció no es limita a les hores nocturnes sinó que s’escampa, es filtra, a través de tot els moments  del dia.

Han passat els mesos i la inspectora Batelaar continua sent un personatge introvertit, tímid, amb una certa fragilitat, més amant de la lectura i la pintura que d’empaitar assassins, que reparteix la seva vida entre la feina a Homicidis, a on va sempre que pot en bicicleta, els passejos pel seu barri, el Jordaan, la pràctica del running i les escapades de cap de setmana a una caseta al poble d’Uitdam, en una Holanda rural ben diferent de la cosmopolita i multiracial capital. Al voltant de la Marja Batelaar hi ha un petit cercle de personatges, entre els quals destaquen la seva amiga Louise, una artista nord-americana que viu sola amb el seu gat en un vaixell en un canal, en Paul Hovestadt, company de treball i relació sentimental ambigua, en Franz Dessau, un geòleg alemany, la seva antiga parella,  en Jurgen Sieraal, el Comissari en Cap d’Homicidis, l’oncle Pieter, amb les seves històries de la Segona Guerra Mundial, el seu germà Ariel, escriptor i professor a la universitat israeliana d’Haifa, o l’Ester Levi, la seva mare que viu a l’illa de Pico, fotografiant els seus camps de lava i la seva gent. A més, en la segona novel·la, ja des del principi, he incorporat nou personatge, l’Íngrid Lanau-Jansen, analista de la policia, una dona jove, periodista de formació, filla d’un escultor català instal·lat a Holanda en la dècada dels anys setanta del segle passat. Pel que fa al paisatge del text, he ampliat el perímetre de la història. Amsterdam continua sent l’epicentre, l’escenari principal, però també són importants Londres, la regió holandesa de Frisia i un petit poble gironí.

Canal al Jordaan (Amsterdam)

Quin és l’inici de la intriga? La Marja Batelaar torna a l’activitat, a la comissaria central d’Elandgracht, després de la dura experiència del seu primer cas (El quadern de Nicolaas Kleen) i rep l’encàrrec d’assumir un assumpte confús, la mort d’en Gerrit Witsen, un restaurador i antiquari, que mentre circulava en bicicleta per l’Oud-West, un barri popular d’Amsterdam, és atropellat per un automòbil, el conductor del qual fuig. Un fatídic accident o un homicidi voluntari? M’agraden els inicis amb dubtes, boirosos, fins i tot la incertesa de no saber si existeix el crim, i que la història vagi agafant cos. En els primers capítols, presento  el món d’en Gerrit Witsen, els seus amics i relacions, establint connexions amb la seva germana, la pintora Hanna Witsen, que viu a Londres. Mentrestant, paral·lelament hi flueix la història de la mare de la Marja Batelaar, que viatja a la capital britànica des de l’illa portuguesa de Pico, per sotmetre’s a uns exàmens mèdics al London Bridge Hospital. La novel·la avança a través d’un relat principal i de gènere –la creació d’una determinada atmosfera criminal, la investigació de la mort d’en Gerrit Witsen – però és també la mirada de la Marja Batelaar sobre el món que l’envolta.

Jaume Benavente

_______

PRIMERA NOVEL·LA DE LA SAGA

Clicka per accedir-hi
Anuncios