Un pare i un fill distanciats per culpa de la separació i posterior viatge a l’estranger de Jaume, el pare, es retroben per viatjar a París per veure la final de la Champions League del 2006, on el Barcelona se les veurà amb el temible Arsenal de Thierry Henry. Ho faran mitjançant un viatge en tren, on tindran l’oportunitat de reprendre la vida junts, una vida perduda després de la separació del Jaume i la seva dona. Per altre banda el Jaume és avisat mentre es troba a la capital gala de que el seu pare, que es a les acaballes de la seva vida, ha empitjorat tant que d’un moment a l’altre pot passar el pitjor, produint-se en ell un sentiment de contrarietat per l’alegria de guanyar un fill i la tristesa de perdre el pare.

Vicenç Villatoro ha guanyat el Premi Ramon Llull 2010 amb un llibre ple d’emocions en el que el Barça es l’escenari de fons d’una família separada durant masses anys. Una novel·la on les relacions entre pare i fill cobren una importància especial amb l’excusa del club blaugrana, motiu que aprofita Villatoro per fer una petita reflexió sobre el que influeix aquest club a la nostra vida i el pont d’unió en que s’ha convertit entre els integrants de diferents generacions.

No es pot negar la bona prosa de l’autor, encara que la trama pot resultar una mica fluixeta. Probablement, Villatoro només buscava tocar la fibra sensible del lector sense posar-s’hi amb històries molt complicades. Realment ho aconsegueix.

Xavier Borrell

 

Tenim un nom / Vicenç Villatoro / Editorial Planeta / 1ª edició, 2010 / 344 pàgines / ISBN 9788497082099

Anuncios